.jpg)
o simbolisme ha caracterisat sempre la arquitectura de totes les nacions subjectades al poder de la teocracia; la de la India, la del Egipte, la de Mégich, la de la Europa cristiana en la etat mitjana; ab la coincidencia de que 'ls obgectes ab que 's representá han sigut en totes parts de una matexa naturalesa.
Si 's jutja per los monuments de la mes alta antigüetat, los hómens de la primera etat estigueren dominats per una especie de terror relligiós á la vista dels grans animals qui semblen haver sobreviscut als cataclismes del globo, y la seua imaginació exaltada se 'ls figurá mes espantosos encara y mes terribles de lo que en realitat eren.
Quan l' art comencá á naxer, la humanitat havia ja vençut alguns animals ferotjes, ja havia tingut revelació de la seva superioritat sobre ells. L' artista 'ls imitá aleshores, unes de lluny y de memoria, en linees grosseres que tenen la grandesa é indecisió de un boceto y que porten encara la estampa del terror esperimentat primitivament. Confon les formes y combina les que inventa ab les que ha vist, y crea barrejes fabuloses, essers imaginaris, mes monstruosos que 'ls monstres.
Encara que s' ha posat als animals en lloch inferior, diu M. H. Husson [1], l' home conserva no obstant una reminiscencia de la turbació supersticiosa que li han inspirat aquestes existencies enigmátiques. En las obras esculpides hont li plau fixar les imatges qui brillen en sa imaginació, representa l' animal, no apartantse de la observació de la realitat, pero mo-
- ↑ Revue generale d' architecture.
