tes foren associades en les imatges quimériques. Lo bé pren les urpes del lleó; lo lleó pren un cap d' home ó de dona y resulta aquesta figura que mes tart fou lo emblema dels enigmes, la esfinx [1].
Sant Climent de Alexandría nos diu [2], que Moisés, qui estava instruit en tota la ciencia dels Egipcis [3], esplicava també pel medi geroglífich, es á dir, baix misteriosos símbols de animals, los preceptes de la lley moral.
Si en la antigüetat la intenció del esculptor fou espressar una idea per un emblema ó bé impresionar fortament á l' esperit ab una de les misterioses creacions de la naturalesa, aquesta intenció, com diu D. Ramée [4], fou purificada per una segona fase de la esperança cristiana, portada al mon per l' Evangeli, y que s' ovira á través de la arquitectura, pera arrivar en fi, als ulls y al cor del poble, á qui devía aprofitar per la seua educació moral.
Si, l' home ayma simbolisar los pensaments que li recorda son esperit y 'ls sentiments que li revela son cor, y no hi ha cap dupte que 'l símbol, la alegoría, ennobleix la naturalesa física espiritualisantla, ella ofereix la immensa ventatja de no mostrar més que per signes los obgectes que no 's vol revelar més que á un petit nombre de iniciats. Axís veyém que, com afirma Sant Climent de Alexandría [5], totes les representacións de les catacombes teníen una significació sagrada, y que totes constituihen un gran sistema de simbolisme, y tota una llengua geroglífica, que, per un cert nombre de signes convencionals, resumía 'ls principals misteris y les ensenyanses del cristianisme.
