¿No 'ls havía donat exemple son Mestre? «Discipuli dixerunt ei: Quare in parabolis loqueris eis? Qui respondens ait illis; Quia vobis datum est nôsse mysteria regni cœlorum, illis autem non est datum.»

La conexió de aquestes fases iconográfiques ab l' estat moral de la societat cristiana será comprés de tothom. En temps de persecució, convé sobre tot, encoratjar y consolar; als pobles creyents, pero encara grossers, convenen més les imatjes sensilles y fortes de les veritats més capasses de impresionar per l' intermediari de la imaginació. Avuy los medis empleats en la edat mitjana no produhiríen iguals resultats, y perçó lo simbolisme y la iconografía s' han modificat.
Ademés, los monuments sensills y plens á la vegada de elevat sentit, reemplaçaven mellor que tots los altres la idea pagana dels ídols y afavoríen axís la debilitat dels novells convertits.
La causa principal del fet que 'ns ocupa es la tendencia de la edat mitjana á la alegoría; es la afició al simbolisme que fa que 's gose més en la representació de la idea, sía moral, sía religiosa, per un obgecte real que, al mateix temps que la recorde, la esplique en sa espressió natural y propia.
Havém ja dit que lo Cristianisme desde 'ls primers díes de