los arguments dels autors que més ó menos directament han parlat d' elles, estudiarém luego lo carácter supersticiós de la etat mitjana; y per fi examinarém separadament los grupos de gárgoles existents en Barcelona, fent veure ses analogíes ab les representacións de la fantasía popular.

Y en primer lloch, abáns de passar endavant, examiném lo nom dels objectes que 'ns ocupen puix ell podría donarnos també quelcom de llum. Tant en catalá, com en castellá, se 'ls anomena gárgola, designant lo punt per ahont la aygua de un gotera s' escorra. La radical garg es idéntica á gurg, del llatí gurges, gorja; la alteració ha sigut produhida, es de suposar, baix la influencia de gargarizare. Se la troba encar en Italia gargagliare, gargozza, verb que designa lo soroll que fa la aygua passant per una gárgola. Més, en francés se les anomena Magot ab més frecuencia que gargüille, y 'l P. Cahier [1] rebuscant ab la erudició y sá criteri que distinguexen sos escrits, l' origen del primer de dits noms, creu trobarlo en lo Gog y Magog de la Sagrada Escriptura. M. Joinville parla dels pobles de Got y Magot qui deuen esser los aussiliars del Anticrist. En tot cas Got y Magot son aliats
- ↑ Melanges d' archeologie. t I. pág. 75.