dels ministres de Satanás. Donchs, si 's considera que Magog en hebreu significa del sostre, y que Sant Pau anomena al dimoni Princep del ayre, se persuadirá verament perque se ha anomenat Magots á les figures infernals, deformes, y en particular les qui están sospeses en les regións aérees de nostres iglesies, ó sía les gárgoles.
Nostre Piferrer [1] creu que la decoració esterior de les iglesies, presa en conjunt, no es estranya á tota idea simbólica; y se refereix á les esculptures y gárgoles representant essers estranys, animals monstruosos qui fan mueques al llarch de les galeries y contraforts, trauen la aigua dels sostres y qual fisomia espressa tan prompte la tristesa y la rábia, com la alegria cínica del embrutiment.
De la matexa opinió son los P. P. Martin et Cahier [2], y Daly [3], puix si bé diuen que no es probable que quiscuna de aquestes esculptures sia la traducció de un pensament emblemátich particular, y que sovint la fantasía del esculptor ha pogut exercitarse sobre la pedra, com la del miniaturista en los marges dels manuscrits, sens altre designi que la ornamentació; afirmen, no obstant, que no pot suposarse, en general, que 'ls artistes de la etat mitjana, dirigits ab tanta sabiduria, haguessen axis poblat, herisat, com podriem dir, lo sant edifici de formes de animals estranys, sense donalsi una significació. Lo sentiment comú, diuen els mes graves arqueólechs, es que la legió dels mals esperits está representada per aquestes figures.
Res mes natural; sempre la lletjesa moral dels vicis qui 's personifiquen en los dimonis, ha sigut traduhida en l' art cristiá per les formes mes degradades.
