etat mitjana judicaren necessari reproduhir los dimonis ben horribles? La primera resposta que 's presenta á aquesta qüestió, es perque lo que 's volía representar era lo horrible y lletx del pecat. Açó no es mes que una esplicació parcial del fet; pero es cert que aquesta noció era popular y que havía existit anteriorment en la mitología del poble.
Y encara debém fernos una altra pregunta; ¿per qué 's representava al dimoni baix la forma de animal, ó be la humana combinada ab aquella? La marcada afició dels esperits malignes á les formes animals, era, en altre temps, una cosa tan coneguda que no deu estranyarnos que una creencia, verdadera en el fondo y perfectament ortodoxa, se barrejás ab les ilusións de la filosofía hermética, donant lloch á certs abusos y contribuhint á estendre l'us de les práctiques supersticioses. No 's duptava que als ulls dels possehits preníen los dimonis figura de animals salvatges ó de reptils, quan los exorcismes los obligaven á sortir del cós de aquells infeliços.
La zoolatria fou una de les principals supersticions de la etat mitjana; y no deu estranyarnos açó, ja que la pretenguda ciencia dels alquimistes, dels astrólechs y dels mágichs, s' engalanava ab lo nom de ciencia hermética, fent provenir son origen fins al diví Thoth, fins al Hermes, tres vegades gran, de la antigüa religió dels Egipcis. Veritat es que 'ls animals ja no eren Deus, pero podíen esser dimonis, es á dir, que 'ls esperits malignes, que no eren altra cosa sino antichs deus pagans convertits en dimonis, preníen ab frecuencia la forma de animals diferents, ó be preníen possessió del cós humá sols ab lo fí de corrómprel, y d' enganyar ó espantar als homens.
En les imatjes primitives, diu Viollet le-Duc [1] lo dimoni ó be obra ó aconcella; quan obra pren la forma de un
- ↑ Dictionnaire d' Architecture. Art. Diable.
