o més nombrós grupo de gárgoles simbóliques, no sols de Barcelona y Catalunya, sino fins de França, es lo dels drachs; y no te res de estrany, puix com animal fantástich que es ja de sí, se presta á totes les formes é interpretacións. Sembla talment que al imaginarlo la fantasía popular hagués tingut davant algún del Plesiosaurus ó Ictiosaurus de la época secundaria.
Lo cert es, que ja en les mitologíes antigues se coneixía al drach més ó menys semblant al representat per nostres gárgoles, y cuydado que no preteném confóndrel ab la serp, que de lo contrari tindríem de remontarnos als temps de Moisés.
Concretantnos, donchs, als drachs ó dragóns, podém dir que ja 's troben en la religió mejicana abáns de que cap europeu visités aquelles encontrades: en efecte, la apelació jerárquica de Quelzalhuetxoloquanhtli, significa literalment águila—dragó—serp, [1] es á dir, un drach molt semblant á la composició ó barreja de moltes de nostres gárgoles.
Fho-hi, primer Emperador de China, doná á sos ministres lo nom de Loungs ó dragóns, en memoria de un dragó cavall que ell havía vist sortir de la ribera de Meng-ho, com afirman Lord Macartney [2] y G. Pauthier [3]. Y es prou sabut que encara avuy en dit pays, los prínceps de la cort imperial tenen, junt ab l' Emperador, la prerogativa de fer figurar lo dragó sobre les habitacións y equipatjes.
Les representacións de dragóns com ornaments, era molt