Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 33 )—


GÁRGOLES DRACHS


L

o més nombrós grupo de gárgoles simbóliques, no sols de Barcelona y Catalunya, sino fins de França, es lo dels drachs; y no te res de estrany, puix com animal fantástich que es ja de sí, se presta á totes les formes é interpretacións. Sembla talment que al imaginarlo la fantasía popular hagués tingut davant algún del Plesiosaurus ó Ictiosaurus de la época secundaria.

Lo cert es, que ja en les mitologíes antigues se coneixía al drach més ó menys semblant al representat per nostres gárgoles, y cuydado que no preteném confóndrel ab la serp, que de lo contrari tindríem de remontarnos als temps de Moisés.

Concretantnos, donchs, als drachs ó dragóns, podém dir que ja 's troben en la religió mejicana abáns de que cap europeu visités aquelles encontrades: en efecte, la apelació jerárquica de Quelzalhuetxoloquanhtli, significa literalment águila—dragó—serp, [1] es á dir, un drach molt semblant á la composició ó barreja de moltes de nostres gárgoles.

Fho-hi, primer Emperador de China, doná á sos ministres lo nom de Loungs ó dragóns, en memoria de un dragó cavall que ell havía vist sortir de la ribera de Meng-ho, com afirman Lord Macartney [2] y G. Pauthier [3]. Y es prou sabut que encara avuy en dit pays, los prínceps de la cort imperial tenen, junt ab l' Emperador, la prerogativa de fer figurar lo dragó sobre les habitacións y equipatjes.

Les representacións de dragóns com ornaments, era molt

  1. H. de Charencey. Des animaux symb. chez les americains.
  2. Voyáge dans l' interieur de la Chine, t. I, pág. 49.
  3. Chine.