freqüent entre 'ls pobles de la raça teutónica; aquestes criatures fantástiques se uníen íntimament ab la mitología d' aquets pobles y ab ses llegendas nacionals; axís veyém que en sos monuments se hi troben exos monstres formant grupos groteschs. Quan los Anglo-Saxons començaren á iluminar sos llibres, lo dragó servía constanment pera adonar los brodats de les págines y pera formar les lletres inicials; costúm que durá fins molt endavant de la etat mitjana y que també's troba en algúns códechs que 'ns resten de la época visi-goda.
.png)
Entre 'ls romans Draconarius era 'l qui portava la ensenya militar ahont hí havia representat un dragó; vexillifer, qui fert vexillum ubi est draco depictus [1]. Aquesta ensenya havía ja passat dels Syris als Grechs y d' aquestos als Romans, com afirma Martigni [2]. Després de la conversió de Constantí se posá la senyal de Jesucrist en lloch del dragó, y aquest se representava dessota atrevessat per lo bastó que surmontava la creu [3], indicant axis la victoria de Crist sobre l'antich dragó [4]. Idea semblant á lo que diu Eme-
