certament la dels dos germans Syntram y Beltram, duchs de Lensburg.
Aquestos dos joves senyors, anant un día de caçera, arribaren al fons de un bosch desert y salvatje, davant de una cova dintre la qual estava aleshores estés un grós dragó, qui sembrava 'l terror y la desolació per tot lo pays. Quan lo monstre vegé als dos caçadors, se tirá sobre ells, y en un obri 'ls ulls, se empaçá á Beltrám, lo més jove; pero Syntram, sense perdre lo coratje, atacá al dragó ab tan furor que, després de una forta lluyta, aquest caygué mort á sos peus; aleshores li obrí 'l ventre y retirá á son germá qui encara vivía. En memoria d' aquest fet feren alçar en aquell mateix lloch un temple á Sta. Margarida y representar la historia en un retaule que encara se conserva. La cova ahont trovaren lo monstre está situada vora Burgdorf, en lo cantó de Berna, y se anomena encar Lo forat del dragó (drochenloch) [1].
A Catalunya tenim dúes importants llegendes en que 'l drach hi te 'l principal paper, la de Jofre y la de Soler de Vinardell. La primera sobretot, te molta analogía, ab la anterior dels germáns Syntram y Beltram. Donchs, diu la tradició, que anant dit Comte Jofre pels pláns del Vallés volgué atacar á un fréstech drach que tenía sa cova en la montanya de Sant Lloréns del Munt, hon los moros l' havíen dexat en venjança. Segóns uns, se valgué de una trampa pera lograrho, y segóns altres atacá de dret á la fera, la qual mal ferida de una llançada del Comte pretengué fugir volant, més ell, agafantse en una de ses potes, la aná ferínt mentres volava per l' espay, fins que la fera, dessangrada, caygué morta al cim de la montanya, dita avuy del Puig de la Creu, hont lo Comte Jofre feu alçar, en memoria del fet, un temple á la Verge.
- ↑ Scheuchzer. t. I, c. III, pg. 383.—Athanas Kircher, Mund sulter, VIII, pg. 94.—Wagner. Hist. nat. Helvetiæ, pg. 246.
