apropiat y admés per la massa general, per medi de un altre simbolisme que no te altre rahó de ser que la fantasía del inventor predisposada contra tota idea ó representació sagrada.
.png)
M. Alfred Maury y M. Eusebi Salverte [1], han reunit fins 36 exemplars de vides de Sants en les quals se troven les llegendes relatives als dragóns.
Nosaltres nos contentarém á citarne algúns á fi de fer veure la diferencia que hi ha de les nostres llegendes á les franceses.
Finistère. S' hi troba freqüentment la tradició dels dragóns vençuts per Sants. [2]
Rouen. St. Romá venç la Gárgola en 720. Una ceremonia popular religiosa perpetúa aquest miracle. [3]
Orleans. Ceremonia igual á la de Rouen. Punt de la llegenda; isla de Batz, vora St. Pol de León. En 597, St Pol precipita al mar un dragó espantós [4].
Montoire. St. Juliá, primer Bisbe de Mans, destrueix un dragó [5].
- ↑ Sciences occultes ou Essai sur la magie, les prodiges et les miracles.
- ↑ M. Fremenville, Mem. de la soc. des ant. de France, t. XI, pg. 8.
- ↑ Servin. Hist. de la ville de Rouen, t. II, pl. 147.
- ↑ Cambry. Voyage dans le departement du Finistere, T. I, pl. 147.
- ↑ Moreri. Dictionnaire historique.—Fr. Duchène-la Chenaye. Mem. de 'l Acad. celt. t. IV, pl. 311.
