Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 38 )—

apropiat y admés per la massa general, per medi de un altre simbolisme que no te altre rahó de ser que la fantasía del inventor predisposada contra tota idea ó representació sagrada.

Figura IV.—Claustre de la Seu.

M. Alfred Maury y M. Eusebi Salverte [1], han reunit fins 36 exemplars de vides de Sants en les quals se troven les llegendes relatives als dragóns.

Nosaltres nos contentarém á citarne algúns á fi de fer veure la diferencia que hi ha de les nostres llegendes á les franceses.

Finistère. S' hi troba freqüentment la tradició dels dragóns vençuts per Sants. [2]

Rouen. St. Romá venç la Gárgola en 720. Una ceremonia popular religiosa perpetúa aquest miracle. [3]

Orleans. Ceremonia igual á la de Rouen. Punt de la llegenda; isla de Batz, vora St. Pol de León. En 597, St Pol precipita al mar un dragó espantós [4].

Montoire. St. Juliá, primer Bisbe de Mans, destrueix un dragó [5].

  1. Sciences occultes ou Essai sur la magie, les prodiges et les miracles.
  2. M. Fremenville, Mem. de la soc. des ant. de France, t. XI, pg. 8.
  3. Servin. Hist. de la ville de Rouen, t. II, pl. 147.
  4. Cambry. Voyage dans le departement du Finistere, T. I, pl. 147.
  5. Moreri. Dictionnaire historique.—Fr. Duchène-la Chenaye. Mem. de 'l Acad. celt. t. IV, pl. 311.