Saint-Amand. St. Amand caça un dragó en una isla [1].
Metz. Lo Graoulli vençut per St. Climent [2].
Y aixís per l' estil podríem anar seguint les demés regións de França y en Poitiers trobaríem lo dragó vençut per Santa Radegonda [3], á Tarascon per Sta. Marta [4], á Bordeaux per la verge de St. Marcial [5], á París per St. Marcel, [6] etcétera, etc.
Debém fer notar que en totes aquestes llegendes, y en les demés que coneixém de la vehina nació, los vencedors dels dragons son tots Sants, mentres que á Catalunya los dos dragons citats en les llegendes son vençuts per dos guerrers, Jofre y Vinardell; particularitat que fem notar perque nos pot donar molta de llum respecte al origen de semblants llegendes, y que es mes de admirar en quant, en altre tradició catalana, la del Drach del Estany de Banyoles, en que 'l pretagonista no es catalá, no basta la força material, com en la de Jofre, si no que hí ha de intervenir també un Sant. Veuse aqui la tradició.
Era 'l cás que prop 'l estany de la já cristiana Banyoles vivia un verinós drach, de llargues ales y urpes per demés arquejades, que ab son corromput alé enmatzinava aquelles crestallines aygues ensemps que devorava als descuydats vianants que á son entorn discorrien. Fins aleshores vanament intentat s' havía batres ab exa fera de tan descomunals formes y per acó 'ls capdills que al emperador Carlo-Magno rodejaven, un á un volgueren provar son enginy y sa ben acreditada valentia ab lo drach, que de tals calamitats era causa; mes inutils foren tals tentatives y no pochs cavallers
