Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 44 )—

vencedor. Algunes vegades se 'ls feya tirar flames, representant sens dupte les del infern.

Eren célebres també la Gargouille de Rouen; la Tarasque de Tarascón; la Grand gueul de Poitiers; la Graoulli de Metz; la Chair salée de Troyes; la Kraulla de Reims; lo Dragon de Langles y lo de St. Marcel de París.

Les matexes processons [1] se feyen á Vicence [2]; á Contances, hont un laych portava un cap de dragó; y en la Abadía de Fleury que tenía tambe una Gárgola dintre la gola de la cual se ficava foch.

Semblant costúm fou també importada á América, donchs veyém que á Lima, lo día de la festa de Sant Francesch, figurava en la processó un monstre ideal anomenat Tarasca [3].

Per lo que respecta á Catalunya, debém dir que abáns de la Revolució eren molts los pobles que teníen son drach ó animal per l' estil, pero han anat desaparexent y avuy sols se conserva, que ho sapigám, en lo Panadés. Entre los pobles que 'n teníen recordám actualment los següents:

Barcelona que, entre altres, tenía la brivia (corrupció de víbora) y lo drach que vestien de pell y teníen en la gola una ferramenta per disparar cohets y foch greesch. En auques velles de redolins se veuen representats ab testa y coll de serpent, ales de rat-penat y cúa entortolligada.

Girona tenía lo drach y 'l dragoní, Berga la Patúm; Valencia y Tortosa la farascha, originaria de la tarasque de França; Vilafranca del Panadés, Igualada, Lleyda, La Bisbal, Vendrell y Reus teníen també son corresponent drach. Respecte á aquest últim, podém dir que quan governaven los

  1. Claud. Epis. Andego. De processionibus, c. III.
  2. Allegranza. Monum. sac. ant. di Milano, pl. 96.
  3. Malte Brun Annales des Voyages, t. I, pl. 92.—Tableaux de l' etat actuel du Perou, estret del Mercurio Peruviano.