Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 44 )—

vencedor. Algunes vegades se 'ls feya tirar flames, representant sens dupte les del infern.

Eren célebres també la Gargouille de Rouen; la Tarasque de Tarascón; la Grand gueul de Poitiers; la Graoulli de Metz; la Chair salée de Troyes; la Kraulla de Reims; lo Dragon de Langles y lo de St. Marcel de París.

Les matexes processons [1] se feyen á Vicence [2]; á Contances, hont un laych portava un cap de dragó; y en la Abadía de Fleury que tenía tambe una Gárgola dintre la gola de la cual se ficava foch.

Semblant costúm fou també importada á América, donchs veyém que á Lima, lo día de la festa de Sant Francesch, figurava en la processó un monstre ideal anomenat Tarasca [3].

Per lo que respecta á Catalunya, debém dir que abáns de la Revolució eren molts los pobles que teníen son drach ó animal per l' estil, pero han anat desaparexent y avuy sols se conserva, que ho sapigám, en lo Panadés. Entre los pobles que 'n teníen recordám actualment los següents:

Barcelona que, entre altres, tenía la brivia (corrupció de víbora) y lo drach que vestien de pell y teníen en la gola una ferramenta per disparar cohets y foch greesch. En auques velles de redolins se veuen representats ab testa y coll de serpent, ales de rat-penat y cúa entortolligada.

Girona tenía lo drach y 'l dragoní, Berga la Patúm; Valencia y Tortosa la farascha, originaria de la tarasque de França; Vilafranca del Panadés, Igualada, Lleyda, La Bisbal, Vendrell y Reus teníen també son corresponent drach. Respecte á aquest últim, podém dir que quan governaven los

  1. ↑ Claud. Epis. Andego. De processionibus, c. III.
  2. ↑ Allegranza. Monum. sac. ant. di Milano, pl. 96.
  3. ↑ Malte Brun Annales des Voyages, t. I, pl. 92.—Tableaux de l' etat actuel du Perou, estret del Mercurio Peruviano.