més preferit, en la esculptura de gárgoles, no sols entre nosaltres en que son més nombrosos, sino fins á França; efecte sens dupte de sa major realitat.
Començám, donchs, per les gárgoles-drachs, ab ales d' águila.
Fins 63 ne conexém de aquesta clase á Barcelona, sense que l' igualtat de ales vulla dir que se assemblen en les demés parts del cos, molt al contrari, donchs unes tenen lo cap d' home y lo cos mitg de cuadrúpedo y mitg de águila, com en les que hi ha en lo Mirador del que era Palau dels Reys de Aragó, y una del pati dels Tarongers de la antigua Audiencia, que porta barba ben partida y tota la expresió de sa cara es natural exceptuant les aurelles, podría molt ben esser algún personatje d' aquella época; altres tenen tambe cap d' home pero el cos de gos ó animal per l' estil, que de tot hi ha, com una del edifici avuy Arxiu de la Corona d' Aragó, que te la boca molt oberta y riu irónicament. En lo citat Pati dels Tarongers, hont se conserva la més fantástica colecció de gárgoles de Barcelona, se oviren varis exemplars, quatre sobretot, que deuen incloures ab les anteriors, si be tenen una expressió en la cara molt més burlona y estravagant, no sembla sino que lo artista buscava entre 'ls seus semblants, aquells qui per la incorrecció de ses línees fisionómiques, eren més dignes de servir de gárgoles.
Barrejades ab les anteriors se troben en lo mateix Pati dels Tarongers, cinch exemplars de gárgoles mitg dones y mitg drachs, com no n' havém trobat cap més en tot Barcelona, ab la particularitat que totes elles porten pits desnús, y dúes los tenen extremadament grossos; dúes altres, posades en los ánguls S. E., tenen molta semblança ab les Arpíes de que 'ns parla la mitología antigua.
Lo mes comú en semblant grupo de gárgoles es que tinguen la meytat inferior de gos ó boch y la altre meytat de
