Mes, abans de passar endevant ab sa descripció debém parlar quelcom de les barrejes d' homens y animals, y d' animals diferents, que havém observat y anirém observant, puix no son patrimoni exclusiu de nostres gárgoles, molt al contrari, tenen un origen mes llunyá, fins podém dir que 's perden en los horitzons del Art.
Tot lo que podém afirmar, aprés en la lectura dels antichs escriptors, es que als pobles los agradava combinar, associar la figura humana ab los animals, representarla tan prompte sots la forma de semi-animals, tan prompte los personatjes agafats ó drets damunt los animals.
En ses pedres gravades veyém que la figura humana associada als mónstres, té un paper molt important. En Assiria, per exemple, lo bust del home acaba ab detalls trets d' animals fabulosos; y en Egipte, al contrari, l' home porta cara de animal [1], si bé tenían també les sfinx ó androsfinx que eren lleons ab cap d' home, los lleóns-esparvers, los lleons-ossos ab ales, (molt semblants als drachs nostres) les serps-voltors, les serps ab cames d' home,... etc. [2]
Los fenicis aymaven simbolisar la esencia maravellosa de la divinitat en les figures monstruoses; y si 'l poble de Deu fou generalment estrany á aquestes abominables representacions, sa imaginació, no obstant, s' ampará en aquestes composicions animals monstruoses. Dintre 'ls camps de la imaginació poética, los cants dels Hebreus demostren, es veritat, un gust mes decidit per l' encadenament y la associació maravellosa de les imatjes imponents y simbóliques, que per les formes plástiques y semblen tenir menos compte de la realitat que de la possibilitat de la execució d' aquestes imatges.
Los querubins del Génesis sembla que eren figures hu-
