manes ab ales; y en altres llochs apareixen les representacions grotesques. [1]
Entre 'ls Caldeos era popular la creencia en éssers monstruosos formats per barrejes d' homens y animals. [2] Dagon (Odacon) de Asdod; Atergatis d' Ascalon y Oannes de Babilónia eren tots mitj peix y mitj homes; nosaltres tenim alguna gárgola per l' istil, com veurém mes endavant.
Lo mateix pot dirse dels Grechs, dels Romans y dels Alarbs [3] en la imaginació fantástica d' animals imaginaris. Tal es, per exemple, lo anomenat Aksar que te cap de bou, ulls de porch, aurelles d' elefant, banyes de cervo, coll de avestrús, pit de lleó, color de lleopart, ventre de gat, cúa de bé y peus de camell. Se necesita, en veritat, la fantasía árabe pera imaginarse semblant pot-pourri.
Les combinacions de les figures naturals dels animals inferiors entre élls, y d' aquestes matexes formes ab les humanes, tals com centauros, grifos, figures alades,... etc., troben, diu M. Roret [4], en part, la seva justificació en les creencies religioses, y pertanyen, per altra part, á n' els mellors temps de l' art, á la plástica decorativa.
Aixís veyém que á Grecia, hont la associació de la figura humana ab les parts ó membres d' animals era molt usada, l'art no feya altra cosa que expressar y desenrotllar d' una manera positiva les imatges fantástiques de la imaginació popular, encara indecises y vaporoses, expressant mes bé una idea fosca desenrotllada exteriorment baix una forma determinada. En ses classes de combinacions, la part del cós humá se mostra sempre com la part anterior, á semblança de
