citades, barrejes tan assenyalades d' animals; sols una 'n coneixém que tinga detalls d' aucell, y es del Claustre de nostra Seu, (véges Lam. I. pl. 20), donchs té un cap de gós, ab llargues aurelles, peus de gós y cúa d' aucell.
Les demés tenen totes carácters de quadrúpedos, consistint la diferencia en lo cap, en la disposició y forma de les potes y en la ornamentació del cós. Per lo que respecta al cap n' hi ha una en lo Páti-vestíbul de la Audiencia, que te 'l coll extremadament allargat, com les de Notre-Dame de París, y porta una petita banya en lo front; en lo campanar de la Seu n' ha una altre que té dues banyes retorçades, com de bé; y en lo Cláustre de la mateixa Seu n'hi ha dues ab banyes també; una d' ellas les té dirigides endarrera y la altre endevant. (Véges Lam. IV, pl. 38.)
Les altres tenen generalment un cap que es una barreja de gos y lleó, y alguns cops de gat, com en la que 's conserva tota soleta en una casa de la Plaça del Angel, sent per cert de les mes ben modelades de Barcelona; com á tipo de cap de gos podrém citar la que hi ha en lo Claustre de la Seu. (Véges Lam. I, pl. 20.)
Algunes, com les ja citades del Cláustre de la Seu que porten banyes, tenen també una llarga cúa formada per nódols, la qual se recórgola entre les dues potes del animal; carácter que té una altra gárgola, (Véges Lam. III, pl. 34) d' aquesta especie situada al costat de la nova fatxada de la Seu, en lo carrer de Sta. Llúcia, ab la diferencia que aquésta té la cúa retorçada cap á un costat y després cap á dessobre.
Moltes d' eixes, com pot veures ab les lámines, tenen lo cos cubert de groses escames ó plaques de tortuga, y presenten les ales adornades ab circunferencias y nervis simétrichs molt assenyalats. Totes elles obren la boca mes de lo regular y moltes la tenen adornada ab una llarga filera de dents, com las citadas (Lam. III, pl. 34), y la que hi há en la fatxada del
