símbol del neófit qui per medi del baptisme es iniciat á una vida nova; Sant Ambrós la aplica també á la Resurrecció del Salvador [1].
Tot açó es molt cert, pero no prova rés contra nostra opinió de que tant los lleons, com les águiles, usats com á gárgoles, son símbols dels esperits malignes.
Les afirmacions dels anteriors escriptors y sants per més que estaven molt ben buscades y eren verdaderes alegories, no estaven encarnades en la conciencia del poble y perçó no podien trasmétres y formar tradició, com en efecte no la formaren. Véges sino lo que 'ns diu lo citat Emeric-David [2] parlant dels pintors cristians, qui, pera expresar la divinitat de Jesucrist, diu, nos pinten un jove dotat d' una gracia y d' una bellesa inmortal, tenint dessota 'ls seus peus nusos lo lleó y 'l drach. De manera que á ésser absolutes les afirmacions dels dits Sants Pares, nos trovariem aqui que un símbol de la divinitat seria humillat per la mateixa Divinitat. A més de que, ¿no 'ns diu Sant Pau que 'l dimoni volta entorn nostre com á lleó afamat? Y encara suposant que tots los lleons y águiles sien símbols divins ¿no seria ridícol haverlos colocat, sense cap carácter que los distingís, com á gárgoles, caricaturisantlos en certa manera, posats entremitj de monstres horribles, igualantlos ab los símbols del dimoni y de tots los vicis? No; per mes que 'ns esforçassem en considerar als lleons y águiles que fan de gárgoles en nostra ciutat, com á símbols sagrats, may podriem conseguirho; lo sentit comú ho rebutja. Primer nos inclinariem á creurer que son purament obres artístiques de fantasia, aço es, sense cap idea ni llunyanament simbólica.
Tant la águila com lo lleó á semblança del drach, tenien
