un paper molt important en les festes populars, anant quasi sempre junts.
En les festes de la coronació del Rey Martí, celebrades en la sala dels mármols de la Aljaferia de Saragossa, al cambiar les viandes que cubrien la taula, la primera vegada entrá á la sala una águila molt gran, tota daurada que feya varis jochs y evolucións; y la segona al só de trompetes y tabals aparegué una gran serpent feta molt al viu, que llensava bocades de foch, y entorn seu una companyia de homens armats feyen grans crits com aparentant volerla matar y se defensaven d' ella fins á dexarla vençuda y morta. [1]
La águila y 'l lleó figuraven també entre les demés desties que sortien per la processó del Corpus y altres festes. Ja en los preliminars de la feste exía la águila ab la comissió del Capitol que anava á convidar als senyors Concellers y demés autoritats, los quals formant promenia, mentres rebien la embaxada en lo pórtich de Sant Jaume, degudament empaliat y enramat al efecte, la águila portada per un dançador que tenía cárrech, ab títol y sou, lluhia son garbo ab gran contentament de aquells graves pares de la Patria. En festes de entre-any, eleccions, vingudes de reys, convits, etc., la assistencia del águila també solia esser indispensable, com si passás als altres la virtut higiénica de ses cabrioles. Quan entrá lo Duch de Clevés en l' any 1440, fent posada en la casa del racional Dezplá, no ocorregué á la ciutat mellor obsequi que donarli un gran dinar y divertintlo ab un solo de águila, acompanyada de deu sonadors de sturments de corda, vestits ab comís, é ab caras diademes, (máscares ab diademes) é ales d' angels. ¿Com no podía fer efecte dita águila ab ses plomes blanques, al natural, ses ales mitj plegades, á punt de volar, sa corona y son bech daurats, y aquelles cames pre-
- ↑ Blancas. Coronaciones de los Reyes de Aragón. l. I. c. VIII, pl. 75.
