de lleons hont los artistes podien estudiar; y realment, no sembla sino que 'n tenien algun al devant al esculpirlos. Vegis sino (lam. VI pl. 46) la gárgola del Claustre de nostra Seu; pero aixó sí, es de les mes ben modelades que havém trobat. En los contraforts de la Iglesia del Pí n' hi há tres de tosquissims, ab melenes rígides y quasi sense cap detall anatómich en son cós; lo mateix quasi pot dirse dels nou que hi há en los contraforts de Santa María, si be aquestos últims son de major tamany y una mica mes ben esculpits. En la matexa Seu, fatxada del carrer de Santa Llúcia, n' hi há un altre que si bé está ab la melena riçada uniformement, les demés parts del cós son ben trevallades. Igualment, podém dirho del de la fatxada de la Audiencia, (vegis lam. VII, pl. 51). Durant lo predomini del estil barroch, les gárgoles-lleons, com també totes les altres, perderen aquella gracia, aquella realitat, que 'ls hi sapigué donar l' artista en los bons temps del art gótich; son mes afeminats, si la expressió es permesa, y no tenen ja lo atreviment d' abans, donchs s' apoyen en unes carteles que la major part de les vegades figuren papers doblegats, com pot veures en los que hi há en l' ábsis de la sagristia de nostra Seu.
.png)
Les águiles, considerades com á sagrades en l' Anahuac (Méxich) y anomenades Quetzalxoloquauhtli, son mes escas-
