.jpg)
esde la mes llunyana antigüetat los gossos han sigut considerats com á símbols, unes vegades de genis bons y altres de dolents; aixis los trobám entre 'ls Egipcis. [1]
Los Indis Saltadors dels voltants del llach Winipeg ofereixen, encara avuy día, un gós al diable, á aquest geni poderós y horrible que, segons diuhen ells, está obligat á viurer dins l' element del foch [2]; y al Perú los sacerdots indis eren anomenats per respecte Allco, literalment gossos [3], puix se creya que sos antepassats descendien d' ells.
Los Caldeos donaren als dimonis lo nom de gossos terrestres. Hécate estava acompanyada sempre dels seus gossos y representada ab tres caps, un de dona, un de caball y un de gós. Segons lo poeta Onomácrit, un dimoni, en forma de gós, se aparasqué sovint á Cimón lo Ateniense pera anunciarli sa mort [4]. Conegut es també lo Cerberus ó Cancerber de la
