Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 61 )—

Eneida, gós qui te tres caps y guarda la entrada del Palau de Plutó.

En la Normandia hi ha una superstició segons la qual en los llochs hont hi ha tresors amagats, de nit s' hi veuhen uns gossos negres inmóvils. [1]

Fig. X.—Contrafort superior de la Seu.

Los Sants Pares han fet també al gós objecte de simbolisme; aixis veyém que Sant Bonaventura diu que representa la murmuració, donchs de la mateixa manera que ell se alegra llepant les llagues mes asqueroses, la murmuració sols busca criticar les faltes de tots, com mes graves y brutes mellor. Y en altres punts veyém que entre 'ls calificatius mes denigrants que donen als heretjes hi ha 'l de gossos.

Y á la veritat que 'l gós ab son instint tan desarrollat, ab son carácter, unes vegades fidel fins al últim estrém y altres enemich acérrim, ab sa propensió á la follía, se prestava á servir de símbol en una época en que s' feya mes cás de les imatges violentes que de tots los rahonaments científichs y morals.

A Barcelona ne coneixem uns 14 qui fan de gárgoles, si bé alguns d' ells no se pot precisar si son verdaderament representacions de gossos ó de altres animals semblants, puix

  1. Calvados. France pittoresque.