Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 65 )—

altres no feyen mes que inspirarse en la massa general del poble, lo qual rebía ensemps ses ensenyances de la Iglesia.

Fig. XII.—Claustre de la Seu de Barcelona.

Vuyt son los exemplars de porchs que servint de gárgoles havém trobat á Barcelona, y poden classificarse en dos grupos: los uns que representen lo porch que podríem anomenar doméstich, quin se presta á esser símbol del pecat de gola; y 'ls altres tenen mes tirada al porch-singlar ó feréstech, y aquestos poden incioures entre les demés besties ferotges com á símbols del dimoni.

Del primer grupo n' havém trobat un exemplar en lo campanar de Sta. Agueda, si bé es molt rudimentari, com les altres gárgoles de dit lloch; també n' hi há un en la cornisa inferior del campanar de la Seu, y dos de molt mal esculpits en los contraforts de la Iglesia del Pí.

Perteneixents al segón grupo n' hi ha dos en lo Museo de Antigüetats establert en la Iglesia de Sta. Agueda, que procedexen de la enrunada Capella del Carme. Están toscament trevallats y sols representen la meytat anterior del animal, ab llarchs ullals; en la Seu n' hi há dos més que estudiarém entre les gárgoles-grupos.