etat mitjana, qual origen se buscará inútilment en altra part. En efecte, Plini, enganyat per lo que deyen los viatgers de son temps, nos parla de pobles hont los habitants tenen cap de gós; per comptes de llombrigo un ull; y altres monstruositats per l' estil. Aquestes llegendes eren populars per tot Europa durant la etat mitjana; los aventurers que veníen de lluny, los esperits quimérichs, lo mateix Marco Polo, home de bona fe, prengueren per realitats les visions fantástiques y donaren lloch á que renasquessen les tradicions teratológiques.
Semblants estranyeses eren admeses sens dificultat per lo poble; y com que los esperits estaven allavors, podriem dir, enlluernats, cativats, per la magestat de la Iglesia y dels seus dignitaris; los mariners, gent piadosa per regla general, recordantse en sos viatges dels homens qui potser los havien benehit abans de marxar, juntaven los recorts religiosos ab los dels monstres marins desconeguts. Y axís veyém que á França en lo sigle xvi, se creya en un bisbe peix, açó es, un animal marítim revestit dels principals ornaments episcopals, puix se troba su figura gravada en un gran nombre d' obres; axís per exemple en Descerpz [1], dessota 'l gravat s' hi llegeix:
La terre n'a evesque seulement
Qui sont par bule en grand homeur et tiltre;
L'evesque croist en mer semblablement
Ne parlant point, combien qu'il porte mitre.
Si lo Renaixement aceptá semblants fets, ¡quan més desarrollades estigueren les creencies d' aquesta classe en la etat mitjana! No sols eren cregudes per lo poble incult, sino fins per les classes ilustrades; com ho prova l' ús que feyen
- ↑ Recueil de la diversité des habits.
