lents, la trobám també entre 'ls hebreus, qui per medi d' un mot hebreu, que s' ha traduit per lo de lamia en la Vulgata [1], designaven un dimoni famella qui mata als nens que naixen.
De lo dit anteriorment resulta que la etat mitjana veya certa semblança entre 'l mico y 'l dimoni, y per aquest motiu lo esculpí ab tanta profusió, sobre tot á França, per tots los monuments religiosos, ja fent accions y oficis propis sols del home, ja en posicions que res tenen de decoroses.
.png)
En un ángul O. de la antiga fatxada de la casa del Concell, crida la atenció, per esser l' únich exemplar de Barcelona, una gárgola que representa un garipau, el qual si bé podría esser també un símbol, puix nostre poble ha tingut y té encara certa superstició envers aqueixos animals, com molts altres pobles, la Alsacia per exemple, hont es vulgar la llegenda d' una primpcesa que per son orgull se convertí en garipau, y del roch ahont habitava ne diuen encara lo Krælenstulh (cadira del garipau) [2]; no obstant, nos inclinám á creurer que es purament obra de fantasía sense cap significació simbólica. Lo mateix podém dir d' una gárgola del Pati dels Tarongers que representa un caragol.
