Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 73 )—


Fig. XVII.—Absis de la Seu de Barcelona.

Lo que 's troba representat en algunes de les gárgoles de nostra Ciutat, com en l' ábsis de la Seu, si be en estat rudimentari (Veges fig. XIV, pl. 69); en un dels contraforts de Sta. María; en lo campanar de Sta. Agueda; en lo Patí-vestíbul de la Audiencia, qual exemplar te les banyes recargolades; en lo Pati dels Tarongers, si be que ab adornos de la decadéncia del gótich (Veges fig. XV, pl. 71), y en lo Claustre de nostra Seu, el qual está molt ben esculpit y es lo mellor de Barcelona (Veges fig. XVI, pl. 72); juga un paper molt important en la llegenda ab tot y haver sigut, y esser fins en la etat mitjana, usat com á símbol de Jesucrist, lo Diví Anyell, si be en aquest cás solía portar l' atribut de la creu; y ademés los que son objecte del nostre estudi tenen tirada, exceptuant lo del Claustre de la Seu, á representar bochs, mellor que béns, com se veu especialment en un del campanar de la matexa Seu; y en aquest cás se voldría representar ab ells als satyrs de les tradicions y de la poesía, quins son sovint del tot bochs; y altres vegades eren una barreja d' home y boch, lo qual també 's troba representat en una gárgola situada prop la anterior, que te 'l cap d' home y les banyes de boch.

Isaies nos diu en la Sagrada Escriptura que 'l dimoni se apareixia baix la forma de boch als qui creyen en ell; y aço nos explica lo que diuhen les rondalles de bruixes, de que 'ls dimonis se presentaven en forma de boch á ses reunions. Los