Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/78

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 74 )—

egipcis representaren també al bé en sos monuments, y Negedius Figulus nos diu que Python fou cambiat en cabra. Aquest mateix Python, mort per Apolo, fou deificat y anomenat Pan ó be Egypan; Python es també l' áspit ó serp de la Escriptura que 's cambia en boch.

En la Normandia los trevalladors que tornen tart á ses cases y los qui han de viatjar de nit, diuen que veuhen sovint uns bens negres que trahuen flames per la boca.

Fig. XVIII.—Absis de la Seu de Barcelona.

En nostra Catalunya es mol vulgar la superstició de que si una tempestat de pedra vé de part del dimoni ó de sos satélits les bruixes y bruixots, cada grá de calamarça te dintre un pel de cabra, y si vé de part de Deu nó.

En fí, en la literatura moral, sempre s' ha considerat al boch com á símbol de la impuresa, com á personificació de les passions de la carn.

Y anant seguint les altres gárgoles simbóliques que representen animals, debém parlar ara de dues, exemplars únichs, quiscuna en son género, en Barcelona; abdues están tot acostades en l' ábsis de nostra Seu. La una (Veges fig. XVII, plana 73), representa al unicorni, que en l' art heráldich fou sempre considerat com á símbol de la força y de la lleugeresa; y la altra (Veges fig. XVIII, pl. 74), un gran elefant ab llargues