Vés al contingut

Pàgina:Les gárgoles de Barcelona (IA lesgrgolesdebarc00font).pdf/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
—( 75 )—

defenses y trompa, si bé aquésta está trencada, está cobert ab una especie de manteleta subjectada per una cingla, y porta dessobre lo seu llom tota una iglesia ab son corresponent campanar. ¿Qui no veu en aquest exemple la imatge de la fortalesa de la Iglesia? ¿Qui no veu aquí una alegoría del tu ets pedra y sobre aquesta pedra edificaré ma Iglesia? Perque l' elefant ha sigut considerat sempre com lo animal de més força; axís veyém que entre les tradicions cosmogóniques de la India, existeix la de que 'l món está sostingut per un elefant. Ademés, aquest animal pel fet de no doblegar may sos genolls era considerat com á símbol de la magestat del rey; y ¿hi ha idea més bonica y que més s' escaygue á les arrelades creencies de la etat mitjana, que la magestat real sostenint á la Iglesia, açó es, contribuhint á son mellorament y esplendor?

Y per fí, dels animals simbólichs citarém la gárgola ab cap de gat, que avuy se troba en lo Museu de Santa Agueda, y que pertanyía á la enrunada Capella del Carme; y la de igual classe existent en lo campanar de Santa Agueda; no tenen gayre importancia, si no es la confirmació de que 'ls animals representats en les gárgoles son los mateixos que més important paper tenen en les llegendes, rondalles y supersticions de les passades époques; donchs, trobám lo gat entre 'ls egipcis, entre les supersticions de la Normandia, y en la etat mitjana fent companyía als astrólechs, bruixes y altra gent per l' estil.