a havém vist que en la etat mitjana se unian als animals alguns detalls humans; en les gárgoles d' aquest grupo es al revés, l' home predomina, pero te algunes parts d' animal, generalment de boch, lo qual nos fa creurer que 'ls artistes voldrien representar ab ells als antichs sátyrs, considerats després com á simbols del dimoni.
Aixís veyém que 'ls pobles de raça teutónica admetíen la existencia d' una multitut d' esperits, iguals als antichs sátyrs, y quins, dotats de molta malicia, feyen molt mal als homens y 'ls apareixien algunes vegades baix les formes mes burlesques. Eren los Pucks y los Robin good Fellows [1].
Los missioners cristians del Occident feren creurer á sos convertits que tots aquestos essers imaginaris eren verdaders dimonis que corrien sobre la terra per lo torment y pérdua del género humá. Les grotesques creacions imaginaries dels convertits penetraren axís en lo sistema de la demonología cristiana.
En Barcelona ne tením un exemplar en la Casa Gremial dels Sabaters del carrer de la Corribia; representa un home qual part posterior es de boch, sa part anterior está mitj co-
- ↑ Thomas Wright. Histoire de la caricature et du grotesque dans la litterature et dans l' art.