tat de una imatje piadosa trobarem una figura indecent, efecte del esperit que informava aquella época, quals manifestacions, retrato de son carácter, no han sigut ben esplicades per tots los qui les han estudiat.

Tant en nostra ciutat, com per tot Catalunya, semblants llivertats no 's presenten ab lo carácter crú de altres nacions, sobre tot de França, hont se conserven obres, principalment misericordies dels chors, que un esperit pudorós ni gosa mirar. En nostra Seu hi há, es veritat, alguns detalls una mica libres que estudiarém en altre monografia [1], pero son tots al esterior, no se atrevexen á entrar en lo santuari, y si n' hi entra algún petit detall, s' amaga entre la fosca, en algún recó amagat. De gárgoles n' hi ha algunes de massa libres, es cert, pero cuasi totes pertanyen á edificis civils.
Jo crech, y mes que crech estich convensut, de que totes les gárgoles de aquest grupo son representacions dels vicis ó dels sufriments dels condempnats.
- ↑ La Caricatura en la Seu de Barcelona. (En preparació)