¿A que vindría, donchs, representar (Pati-vestibul de la Audiencia) un home desnú ab llarguíssima cabellera que ab ses mans s' aparta del davant, y ensenya grossos pits de dona en qual mugró hi ha aferrades dues serps, tenint també la meytat posterior de son cós coberta de pel? ¿Perqué s' esculpia (Arxiu de la Corona de Aragó) á un home ab barba, mitj tapat ab una túnica, que no obstant, dexa al descobert ses cames y grossos pits de dona en los que te aferrat á un nen desnú, y espressant en sa cara intens dolor? ¿Quin fí tindría, donchs, colocar en la portada de una Iglegia (San Pere de les Puelles) á una dona núa, qual meytat inferior es de quadrúpedo, que ab la má dreta se agafa un pit y ab la esquerra á una serp que te entortolligada entre ses cames? Semblants exemples no dexen lloch á cap dupte, pero no son los únichs; á elles devém juntar les altres gárgoles ab verdaderes senyals de desesperació y sufriment, com sols poden tenir los condempnats en la altra vida. Examinémles.
En l' edifici que actualment es Arxiu de la Corona de Aragó (fatxada de la Plaça del Rey) se oviren dues figures qual cara desesperada contrasta ab les altres quatre de sos costats que riuen y fan mueques les mes estranyes que 's puguen imaginar. La una representa á un home que porta al cap una especie de casquet plá y un lleu ropatje que cobreix part de son cós; te ales llises y ab ses mans s' estira sa llarga barba; la altra es una dona quasi núa que ensenya grossos pits y s' estira ab ses mans la llarga cabellera. Sempre que 'm miro aquestes gárgoles hi veig una representació de la desesperacio de nostres primers pares després del pecat; potser será una ilusió, pero jo no puch formarmen altra idea; com tampoch, de que, una altra gárgola del mateix edifici, que representa á un home cobert desde la cintura per avall ab una pell y té en una má un tronch de arbre y ab la altra s' estira sa llarga barba, es una representació de Caín després de haver
