Estimat cosí: Me sembla que encara m' hi trobo, tots dos solets dintre la tartana sortiem del poble, tu pera visitar los malalts de les pagesíes y jo pel gust d' acompanyarte, y al lleujer pás de la mula empreníem la carretera que com á una ratlla de guix sobre un fondo verdosench, se destacava fins á perdres de vista, iluminada pel sol dels mitjorns de Juliol y Agost. A nostre entorn regnava un silenci que no era 'l de la mort, sino el de la vida, l' himne que la naturalesa en lo plé de sa feconditat elevava á son Criador, l' extasis d' amor, interromput sols pel brunzir de les abelles y el «rach», «rach», de les cigales que arrapades en les rugoses branques de les oliveres callaven soptadament al soroll del nostre carruatje pera tornar á empendre prompte la mateixa cansó. Sentats l' un devant del altre, contemplavem en silenci aquell esplet de la naturalesa, passejant la vista per les frondoses vinyes que estenien ses onades de pampols á ab dos costals de la carretera mirant aquell cel blau, sense un borralló de nubol que l' embrutés, y aspirant ab afany les suaus alenades que la «marinada» nos enviava pera refrescar aquella calma xardorosa que s' estenia per la plana; axís passavem llargues estones sense dirnos rés, sugestionats per
