realisantho mes que qualsevol altra, se troba segons sembla, deturada en son vol per lo mal geni de la sátira que la obliga á caure del predomini que sobre la societat exerceix, á contaminar, ó quant menos á enlletgir ab idees vulgars y fins profanes, ses puríssimes creacións, per lo mal geni de la sátira que á semblança del maligne esperit que 's complavía devegades en apartar als sants del desert de la contemplació de les divines perfeccións, fent passar per devant de sos ulls les seductores visións del mon per ells abandonat, semblava gosarse en fer arribar á les aurelles del artista les sarcástiques rialles de la terra, pera que distret de les celestials harmoníes, alterás ab elles la puresa de la frase musical que volía expressar per medi del monument.
Al período de la etat mitjana se l' anomena tétrich, fosch, tenebrós y se 'l hi apliquen quants epítetos y calificatius servexen pera indicar sa ignorancia; pero digas lo que 's vulla, en la calumniada época anomenada Etat Mitjana, com diu un escriptor modern [1], domina l' esperit satírich de tal manera y ab aytal força, que, ni allavors se 'l hi pogué sobreposar cap altre, ni posteriorment ha arribat á tant alt grau. Sembla talment que la imaginació 's trobava tant disposada á la ironía que no 's preocupava de cap altra cosa; á les apagades veus dels qui dominats pe 'l terror pronosticaven la destrucció de tot lo creat en l'any mil y profetisaven qualsevol de aquelles moltes calamitats somniades per tots, com si se desitjasen, mes que per fortuna no 's realisaven, feya choro la rialla dels jotglars qui entreteníen al poble distrayentlo en sus moments de repós; y l' acudit satírich del trovador errant que no callava cap de ses impresións, la acompanyava la mueca del bufón, mes lliure que 'l mateix rey, ó l' irónich somrís del home ilustrat que sens dupte sabía á que
- ↑ Fernández Merino, La Danza Macabre.
