atendres; may com aleshores ha dominat lo desitj de parodiarho, tot y acó fou causa de que fins de lo mes Sagrat se fés caricatura. Y aquest mal es lloch comú per tots los pobles, tant en la historia del art, com en la historia de la literatura.
No 'ns volém extendre mes en consideracións sobre la caricatura en la etat mitjana perque açó es objecte de altra monografía, sols mos limitarém á fer notar que en nostra patria, la sátira, tant en la literatura com en l' art, may fou tant desvergonyida y dura com en altres regións.
Tant la caricatura com lo burlesch eren naturalment destinats á cridar la atenció del públich y per çó se 'ls feya figurar sobre 'ls monuments mes esposats á les mirades del poble; les gárgoles per lo tant eren les mes á proposit per aquest objecte, y cuydado que 'ls artistes se 'n sapigueren aprofitar.
Eu nostre ciutat ne coneixém unes 50 que al nostre parer son verdaderes caricatures. Aném á estudiarles, agrupantles en quant nos sía possible.
