.jpg)
ant la guineu com lo llop, á causa de ses especials qualitats, tenen un paper molt important en la sátira. La guineu, sobre tot, abunda en los nombrosos monuments religiosos y civils de França, Inglaterra y Alemania; pero facilment y ab molta frecuencia, la guineu se vesteix ab la roba de la gent de iglesia y dels monjos de tots colors, lo qual fa la sátira mes picant. Sembla que en cada celda dels convens hi hagués amagat lo maliciós animal pera espiar los actes dels religiosos y divertirse després tot contantlos al poble; y lo curiós es, que la Iglesia ho tolerá, creyent sens dupte, que semblants llivertats eren més pera fer riure que pera fer mal. En efecte, la guineu no sembla pás mes danyosa que Esoph y Fedro; la guineu es en la etat mitjana lo que 'ls fabulistes foren en la antigüetat, si be te la desventatja de moralisar menys.
La Iglesia, la realesa, la monjo, la noblesa, lo baró, les Corts de justicia, tothom está satirisat en lo romans de la guineu (Rexart;) mes lo veritable personatje, con ha fet notar un distingit crítich [1], sa malicia y sa astucia, triunfan de tots los obstacles. Personatje discret, astut y prudent, acepta lo mon tal com es y se acontenta en esplotarlo pel seu profit. Se confessa, porta cilicis, pren la creu, canta la mis-
- ↑ Lenient. La satire française au moyen äge.
