sa, lo qual no li impedeix ni de riures del infern, ni de profanar los sants misteris: sofista, diplomátich, casuista, devot, hypócrita, gorman, mentider, fals amich, mal paren, etcétera, etc.; es ell qui ha inventat lo famós distinguo.
La antigüetat ja havía fet de la guineu lo tipo de la burla. En egipci ser guineu, era ser astut; y ella quedá com tipo pels fabulistes y hómens politichs, per lo que respecta á astucia. Aristótil anomena á la guineu callidum et maleficum, açó es astut y dolent. Lo Phigsiologus de Sant Epifani senyala la astucia de la guineu que fa 'l mort pera atraure á ses víctimes indefenses.
.png)
No volém estendrens més en aquestes consideracions; baste citar que la guineu desempenya un paper importantísim en moltes de nostres rondalles quals narracions res tenen que envejar als epissodis del Roman de Renart.
Lo paper que desempenya la guineu en la iconografía sobrepuja al del romans y de les rondalles nostres. Esculptors y pintors tenien á la guineu en gran estima, á causa de ses agradables aventures. Sa imatje fou reproduhida gran nombre de vegades á l' esterior de les iglesies, en les fatxades, y á l' interior en los capitelles y misericordies del chor.
Tant á França, com á Alemanya, com als Paissos-Baxos, se representa á la guineu quasi sempre vestida de frare ó sino mitj coberta ab un drap, y colocada dalt de una trona predicant á galls y á gallines. ¡Se vol sátira mes refinada! Quan acertat
