Pàgina:Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March (1546-1547).djvu/447

Puix que del mon / e dins si l'hom nosfarta
sa porçio / major li esta certa
puix apres mort / l'anima es incerta
del infinit / e mes s'il creur'aparta
donchs entengam / guanyar lo perdurable
aquest es deu / qui apres mort nos prenga
qui l'infinit / a creure ferm s'estenga
de paradis nos lunya ser amable
Com son semblant / l'esperit lo cobeja
e lo finit / persi te cosa leja.

Quil esperit / infinit lo uol creure
molt li es prop / que part de Deu lo crega
e qui tornar / a son principi nega
no li es luny / que toque'n descreure
e donchs puix Deu / es lo principi nostre
complit es foll / qui tornar noy desija
e qui del mon / perdent no sen fastija
per chrestia / molt deuot nos amostre
Deu e lo mon / ensemps nos poden cloure
qui u uol fer tot / aparell se adolre.