cantava mes, y ab mes dols lanjiment, eran las darrerencas:
Que li 'n feu de mare si jo 'm mor, demano;
que si á gran arriva, per vos sola sía.
Y aixís aná fentse gran. Ja podeu pensar de pretendens si 'n tindría, rica, hermosa y agraciada com era! sa mare se tornava boja de alegría (ab tot y lo mal que á ella la acabava): y son pare deya á tothom, que de filla com la seva no 'ls calia pas buscarne cap mes.
Passava 'l temps, y Maria no feya cas de cap dels jòves que la pretenian. Tots los diumenges per compte de anar á las balladas de la plassa, se 'n anava al bosch vehí de sa casa y tot cullint floretas, cantava:
Verge sobirana, etc.
Y aixó feya que moltas murmuressen d' ella enmalaltissen mes de quatre joves que de tot cor la volian.
Una nit la mestressa del mas se sentí molt mala, prou vinguéren metjes y barbés, mes la malaltia havia pres massa peu y era impossible curarla. Maria no 's mogué may del peu del llit, y 'l pobre del seu pare escoltava los prechs de la sua muller, recomanantli á sa filla. Per fí, al cap de pochs dias y després de haber rebut los sagraments com á bona cristiana, morí.
Passá molt de temps, y 'l pare de María plorava encar la mort de sa muller, si be l' aconsola-
