Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/108

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llós era quedarse allí; las onas anavan avansant avansant per moments y prompte taparian la plasseta y la boca de la cova, y qui sab si la invadirian y arrastrarian ab ellas algun tros de pedra com havia succehit altres vegadas, ó ab ella obstruirian la sortida quedant aixís enterrats en vida los que s'hi quedessen, puig ningú'ls havia de anar á treure d'allí ahont no 'ls savian.
 Perduts per perduts, tots se llensaren dins la barca aixís que un pescador poguent cullir lo cap de la trenada corda, la feu atansar prop de la roca.
 —No hi ha por, deyan ells; un cop haguém entrat un xich endins no hi haurá que témer, las onadas no naixen pas molt lluny d'aquí, prompte las haurém travessadas; sobretot serenitat y tenirse fort á la barca, que per la maror que hi há, no hi ha perill que 's tombe encara, pero aném depressa sino potser després seria tart.
 La nau aná allunyantse d' aquellas isardas y peladas rocas, en mitj de mil perills; las donzellas mes mortas que vivas, no gosavan á tornar l'alé y seguian agafadas á la débil embarcació que tan aviat semblava volguer arrivar als núvols dalt d' alguna enfurismada ona, com semblava que devallés al fons del mar ab sa rápida devallada.
 —¿Y Vinyets? ¿ahont es Vinyets?
 Preguntá de prompte una de las espedicionarias.
 —¡Vinyets! repetiren las altres ab sorpresa y