Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/146

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

nia lo ferse lo descregut y despreocupat; s' havia casat ab una bella y cristiana senyoreta, la qual sofrí molt al coneixer las ideas del séu marit, mes poch temps pogué ensajar los medis que li sugería la seva imaginació pera dur á aquellas á bon camí. Potser tampoch hauría lograt res, donada la vanitat que lo ser rich li feya tenir y l' orgull que l' ensoperbía de tal manera, que 'l feya crèurer rebaixat d' admètrer un Sér Suprem en qual má estavan totas las cosas. Mes la pobre morí, y no pogué dur á cap la séva obra.
 D' aquella estimada companya li quedá un hermós y tendre infant al qui 'l Sr. Rivarol estimava mès que á totas las cosas; per açó la vigilia de Nadal guarnía ab tant afany lo arbre de Noel ab lo que pensava sorprèndel' en gran manera dadas las móltas cosas que pel cas havia comprat.
 Guarnía l' arbre de Nadal, com hauría pogut guarnir qualsevulla altre cosa que hagués distret á son fill, no pera celebrar en lo més mínim lo natalici del Senyor de tot lo mon.
 Aixó per ell no tenia importancia, ni era cosa de pensarhi: aixís es, que faltanthi lo sentiment, que 's lo que dona vida y forsa á tot lo d' aquest mon, era la festa freda y com si diguéssim falta d' alegría y boniquesa.

___________________


 A la mateixa casa, al quart pis, hi vivia la dida que havia criat al volgut infant.
 Estava en tan ditxosa vetllada, asseguda en-