Heuse aquí que una vegada hi havia un jove y rich pagés de montanya que s'havia proposat conservar tots los vells usos y costums de la terra tal com ell los havia trovat y vist en son avi, que Deu tinga en gloria. La calsa curta, lo gambeto, la barretina y fins sota d' ella la clássica castanya eran en son entendre cosas de gran veneració y respecte. Qui pot despegarse, deya ell, de lo que fou de sos pares, mes fácilment ho fará de lo que de nou vingui, y amor no tindrá á cap cosa. Per aixó era enemich de tota mena de innovacions y tenia un odi gran á las modas novas de vestir y, mes que tot, á las calaixeras que venian á pendrer lo lloch á las pera ell may ben ponderadas caixas.
Com que era molt rich, moltas y moltas eran de las del seu bras, y fins de las que ja quasi no hi arrivavan las que anavan per enamorarlo, pero com mes á la moda 's posavan, menos goig li feyan. Coneguda la seva flaca, desistiren del seu intent, perque cap se veya ab prou coratge, mes que fos pera cassar tant rich hereu, de po-
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/150
Aquesta pàgina ha estat validada.
