trobava lo jóve Berenguer acompanyat d'alguns de sos companys d' armas, que desitjosos de veure á sos parents havian tornat á sa terra ab lo pretest de assistír á las esposallas de son jóve amich que devian verificarse, segons de temps estava projectat, lo dia en que lo valent soldat de la Creu cumpliria vintitrés anys.
Mólt estrany sémbla que per aixó lo jove Mur vingués espressament de Palestina, més, lo sagrament de que aixís seria, que féu son pare, li obligá.
No dirém que Berenguer estés poch ni molt enamorat de sa cosina Elisabeth de Mur, pus casi 's pot dir que no la havia vista; Bernat, Senyor de Mur, de Guardia, Puig-cercós, y de totas las riberas de la Noguera Palleresa, havia tingut tres fills; Blanca, la més petita, que fou després senyora de Pedra-tallada, Archibald, y Robert son primogénit; mes havent aquest desaparegut de son casal á dotze anys, Bernat, al morir, cridá á sos dos fills, y posant las mans damunt lo cap d' Archibald lo anomená hereu de son linatje, y en cás de morir sens' successió directa, que passéssen sos bens á lo fill segon de sa filla Blanca y del Senyor de Pedra-tallada.
Encara Archibald, y sa muller Catarina, germana qu' era del marit de Na Blanca, ploravan la mort de son pare y sogre respectiu, quan una tarde 's presentá á la porta del Castell un guerrer acompanyat d' un nin d' uns vuit anys:
Archibald lo rebé en la sala principal de son casal; al véurel entrar, una emoció profunda s' ampará del Castellá de Mur y tirantli los brassos
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/162
Aquesta pàgina ha estat revisada.
