Durant tot lo dia, arrivaren al Castell senyors y paladins, amichs dels Castellans y de Berenguer; mes era ja mes de mitj dia, y aqueix no havia encara comparegut. La viuda de Mur feu guardar en la taula lo sitial que pertanyía á lo senyor capdal de la familia, en qual lloch s' hi veya també la cisellada copa ab las armas de sos antepassats. Passá la tarde, y Berenguer no venia. Alguns de sos amichs comensaren á creure si hauria tingut alguna mala encontrada, y altres, recordant las paraulas que 'ls havia dit parlant de sa cosina, ni estranyavan sa tardanería, ni estranyat haurian que no hi hagués anat. Na Caterina semblava esperarlo ab molta calma, y sense gens d' impaciencia: aixís com s' anava fent tart, anava donant novas órdres pera que tot estés preparat pera celebrar la ceremonia al vespre; si algun li hagués fet alguna observació, hauria respost tant solament:
—Ja vindrá.
Per ella, una paraula dada era una cosa tant sagrada, que ni concébre podia hi hagués algú que hagués pogut may pensar que 's podia trencar: aixís es, que quan son germá de Pedra-tallada, y sa cunyada Blanca, á qui aquell havia fet sentir la ambició, li proposáren de casar á Lluch, son fill segon, ab Elisabeth, sols respongué:
—Está promesa davant de Déu, y per la memoria dels seus avis, la paraula de son pare es sagrada.
Ab tot y lo molt qu' estimava á son germá y á son nebot, al qual féren anar allí sos pares pera
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/173
Aquesta pàgina ha estat revisada.
