Duas ó tres vegadas mes lo torná á veurer avans de son maridatje; entre mitj d' aquest temps fou quan son cosí Lluch aná á Mur pera enamorarla, mes sense saberse donar rahó del perqué Elisabeth, no solsament no s' agradá d' ell, sino que li arrivá á inspirar repugnancia.
Era ja ben vespre, Berenguer no havia arrivat encara; sos amichs ja desconfiavan veurel, Caterina seguia esperant ab la mateixa calma; la capella del Castell estava tota il-luminada; devant cada tomba de sos antepassats hi cremava una llántia; lo pati d' avans d' arrivá á la capella, lo de devant la gran portalada, la escala principal y la plassa ahont comensava, estavan plenas de patjes que, ab encesas teyas, esperavan la arrivada de son futor Senyor.
Elisabeth seguia en la mateixa posició; sa vista divagava per entre 'ls árbres d' aquell bosch ahont li havia salvat la vida lo desconegut cavaller.
Tan absorta estava ab sos pensaments, que havia fins oblidat son maridatje: sobte, totas aquellas teyas que los patis il-luminavan moguérense d' una part á l' altre, llensant rojas y blavencas flamas que ho feyan apareixer tot fantástich y capritxós, y un moviment de general exitació se feu sentir per tot lo castell. Llavoras Elisabeth s' en adoná, y s' estremí.
La porta de la sala s' obrí, y un patje anunciá la arrivada de Berenguer; Caterina s' atansá fins
