parents un á un, ó tots plegats si ells ho volen, y ab la punta de ma llansa 'ls faré tornarte 'l nom de tos antepassats: anem, aquí fora aquest clós nos espera mon cavall.
—Aném—repetí ella, llensantse fora d' allí.
Fermat á una alsina hi havia lo briós corçer; la donçella aná pera montarlo, mes tot plegat llensá un crit dolorós y vacil-lá: un satjeta tirada per una ben dreta má, se li havia clavat al mitj del cor; son amant se girá per tots costats: desesperat y foll, desenvainá sa espasa, mes á ningú vejé, llavoras s' atansá á ella que bregava ab lo estertor de la agonía y li arrencá la cruel satjeta; la pobre moribunda ab son desfici trencá un cordonet de seda que voltava 'l coll del cavaller, quedant en sas mans una bossa primorosament brodada, qu' ell sostenia.
Aquest fou son últim moviment.
Havia mort.
Tres anys feya que las hosts de Mur havian anat á ensalsar ab sas hassanyas lo nom dels seus senyors á Palestina, y lo Castell, passat lo moment de la marxa de las tropas, havia tornat á quedar trist y melancólich com avans; Elisabeth, mes trista encara, defallia poch á poch com la flor á qui li falta alens y llum; havia guarnit sa cambra en lo mirador que donava á Orient, pera respirar l' aire que de allí venia, ó pera escoltar si entre 'l remor de las auras podia percébre algun mot llensat per aquell á qui tant ella volia: passejavas per tots aquells sitis ahont l' havia trovat, ó anat ab ell, y 'ls ensenyava á sa mare:
