landa d' una copa de la edat d' or; lo riu platejava per la banda del devant las voreras dels fruyters, foscos de tanta espessedat, y d' hont se preparavan á sortir los guardiants cansats d' omplir fins á curull las portadoras, pera celebrar lo caracteristich ball dels fruyterayres, ab lo fruyter al mitj; per los portals de las casas, rialleras las noyas anavan travallant en los cuixinets las tant preuhadas puntas, y nosaltres, seguint, seguint, pujarem fins á la Iglesia y de alli tombant per lo derrera y passant pel cementiri, agafarem per una pujada fonda y pedregosa, adornada sols d' arsos y argelagas, y anarem á parar á una esplanada de forma circular, seca y erma, hont no mes hi creix lo gram y la canyota, y que té per únich ornament un gran munt de pedras al mitj.
Aquella es la plassa de las bruixas. La vista que desde allí 's descubreix es hermosíssima: al lluny lo Montserrat ab son bell color blau, rodejat á las tardes d' aureola d'or y grana que en hermosos raigs li envia 'l sol ponent, ab sas altas y punxagudas crestas que semblan las columnas d' una magestuosa catedral, ab la inmensitat del cel per volta, y ab la faixa de núvols que cubreix son basament de llarch á llarch com si volgués separar á la Verge de la terra; mes aprop lo Llobregat estenentse per lo plá com hermosa cinta de plata; al lluny una munió de montanyas que van perdentse per son color fosch, y tot arreu una verdor gemada que contrasta ab la erma sequetat d'aquell trist siti.
Heuse aquí lo que de ell se conta.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/206
Aquesta pàgina ha estat validada.
