sica sucajmuya de Nadal, y las criadas arreglavan lo sopar en la grossa marmita que bullia desesperadament entre las rojas flamas, consol dels mossos y pastors de la casa.
Por entremitj de aquellas hermosas y espessísimas ubagas que omplenan ab pocas escepcions lo espay desde las Guillerias fins á las hermosas planas Ampurdanesas, y baixant de la montanya del Cor, dirigintse al mont de Farnés, caminava una dona per entre 'ls borrellons de neu, ara lliscant, ara corrent gran perill de estimbarse per algun xaragall ó torrentera; de vegadas s' asseya demunt de alguna pedra, tota afadigada, y greus sorpirs surtian de son pit y amargas llàgrimas lliscavan per sas galtas; després, s' aixecava y ab molta pena anava altra volta fent la vía: altras vegadas, vensuda per sos dolors, s' aturava al passar devant d' alguna masía, tentada de demanarhi ausili, mes sobte sou rostre 's cubria de carmí, y, retirant sa ma del picaport, seguia endevant, dihent tot baix:
—No, no, que aqui 'm coneixerian; anem á la vila y no será tan fácil.
Y aixís anava seguint; mes quan fou ja ben apropet de Santa Coloma, en lloch de dirigirse cap allí, fos per intenció, fos per esma, comensá á pujar per lo mont de farnés ahont se venera la miraculosa imatje de la Verge, de que tant devots son los fills de Santa Coloma. Amunt anava per aquella espadada y escabrosa costa ab gran cansament, mes ab tota la fé de son cor: tal volta havia pensat de demanar á la soberana
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/212
Aquesta pàgina ha estat revisada.
