alletá y cuidá ab tot carinyo, no veyent, no obstant, la hora de que fossen passats los dos anys tant pera recullir la paga, com pera veure de esbrinar lo misteri que encubria á aquell infant
· · · · · · · · · · · · · · ·
Poch temps després de la escena referida, la filla del Subirá, rica casa del terme de Santas Creus de Usor, casa ahont encara avuy dia s' exerceix la hospitalitat com en la edad mitjana, prenia l' hábit en lo monestir de Sant Joan de las abadessas. Son germà y sa cunyada la havian treta ignominiosoment de casa seva al saber sos amors ab un jove del poble; y ella, sola y desolada, se 'n aná á la hermita de Sant Miquel de Clarells y s' uní ab lo seu estimat, visquent despres tots dos probrement en companyía del sant ermitá, fins y á tant que un dia que ella torná de lluny ahont havia anat á cercar algun queviure, vejé tacas de sanch en la llindar de la porta, y entrant adins sobressaltada, trobá morts y banyats ab sa sanch propia á son espós y al
ermitá; llavoras fou quan sola y abandonada aná á cercar ausili allí ahont no la coneguessen, puig tal volta molts no haurian cregut la seva historia, mort com també era l' únich testimoni de sa unió ab lo jove.
Quan son germá sapigué la mort d' aquest, cercá per tot á sa germana pera tomarli á obrir las portas de sa casa, mes ja era tart; s' havia consagrat á Dèu.
Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
