Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y per sa curiositat tornavan á quedar pobres com avans eran.

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
 Alguns anys després anava per aquells pobles predicant la lley de Cristo y las virtuts cristianas un jove sacerdot de rostre tant angelical y vida tant pura, que molls lo creyan un serafi baixat del cel mes que un home de la terra: quan hi havia una necessitat, pobre y tot com era, donava fins lo poch que tenia pera 'l seu manteniment, y anava á las ricas pagesías, y ab sa eloquent paraula feya que la socorreguessen: á tot arreu ahont hi havia una aflicció, allí 's trobava pera aconsolarla encara que ningú li hagués dit: may se savia d' hont venia, ni ahont anava, may ningí pogué sapiguer qui era: mes quan la fama de sas virtuts ó quan algun fet de abnegació ó d'heroisme arrivava fins al monestir de Sant Joan, una monja que allí hi havia sentia batrer ab forsa son cor dintre son pit, y sos ulls plens de llàgrimas de tendresa y agrahiment s' aixecavan al cel, mentres sos llavis mormolavan un prech de lloansa y gratitut al Altíssim y á la Verge sempre bondadosa.