Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/232

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
L' ORAT DE RIELLS.


 Sr. Director de la Renaixensa:

Molt senyor meu: trobavam lo dia en que vaig rebrer la seva molt estimada carta, oferintme las columnas de eix periódich, en lo delitós siti de San Miquel del Fay. Confesso que tal rebuda 'm va posar tota confosa, pus volent correspondre á la sua fina quan inmerescuda preferta, cosa alguna no trobava que 'l pogués complaure.
 Descriure las bellesas de aquel lloch, era cosa pera mi poch menos que impossible atesa la grandiositat d' ellas y la cortetat meva; contar alguna de las mil llegendas y tradicions de que 'n está plena aqueixa maravella, tampoch era feyna pera mí apropiada; ¿que fer donchs? apurada 'm veya, y tot admirant y preguntant á aquellas enlayradas y mitj partidas rocas que 's lo que podria fer pera complaurel, anava baixant cap á Riells, quan de sobte se presentá á mos ulls lo molí de la... ¿per qué anomenarlo? be prou que 'l coneixerán los que per allí hajan passat alguna volta; per altre part la historia