Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/244

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

bre la població, com trayent lo cap, l' edifici dels Escolapis reposant al peu dels dos turons que resguardan á la real vila.
 Encara que no era més que al Octubre, los senyors que hi havian entrat demanaren foch, puig sabut es que allí quasi ni per l' Agost s'hi coneix la calor.
 Després d' haverse escalfat y ben abrigat sortiren del hostal y pujaren carretera amunt, visitaren l' hospital, la grandíssima y bella iglesia que fa recordar la de Montserrat, l' espayós camaril de la Verge, notable tant per los molt recorts y datos histórichs guardats y arreplegats allí per lo inginyós é infatigable sagristá, y los retratos dels benefactors que ha tingut l' iglesia, entre 'ls quals s' hi veuhen los del Comte Sunyer, fill de Jofre, y 'l del Rey en Pere IV d' Aragó.
 S' hi veuhen tambe varios escuts, y en mitj d' ells, lo facsimil de la moneda ab que dita vila redimí sos alous y vassallatjes.
 Per tot lo séu vol hi há poétichs emblemas de María, voltats de bellíssimas inscripcions, y per fí, moltas altres cosas llargas de enumerar y que valen la pena de ser visitadas.
 Los tres viatjers ho vejeren tot atentament, passant després als Escolapis ahont los ensenyaren lo petit museo que están arreglant, de historia natural, enriquit per los molts fóssils que 's trovan per aquellas montanyas, y la biblioteca que ab gran constancia y afanys recullen.
 No volgueren tornarsen al Poble nou, ó sia al